Mans d'amor-Blai Bonet

Voldria vessis, llum meva,
com bes el call de les mans.
Les meves mans, l’únic membre
que et coneix. Quan tu te’n vas,
me deixes la mà tan morta
i tan sola, que me cau.

Jo no tenc prova d’amor
més que l’ala de les mans.
He arribat a tu, als marges
del teu cor senzill i clar
amb la meva mà. No sé
com no hi vaig agonitzar
com un tros de tarda, jo
que només som un amant.

Només de destrucció
cap a més vida m’aguant.
M’aguantes tu, cel, mort meva,
amb la teva mà.
Amb la teva i amb la meva
mà cega, em vaig defensant
de la sang enderrocada
per temps, amor i destrals.

La mà estic besant, besant-me,
i estic besant-me l’amor
que et tenen les meves mans.